A una rosa

Damunt del pit et luu una rosa bella
que es gronxa al bleix suau de ton respir,
escampa odors calents de meravella
i invita al dolç sospir.

Guaita del món la flor adés poncella
sobre la sínia càndia de llir
prou més que pic d’estrella
és flama ardent que mai no ha de finir.

Jardí esbullat i somni de tendresa,
la bella rosa unida al seu roser
et dóna, i pren de tu, flaire i encant.

I l’aire cru que passa i que la besa
té un esgarrif  – tan clar! – d’amor primer
que es torna fi, i tan dolç, i tan fragant.