Cançó de sega

Com talla la falç el blat,
el teu amor tallà ma vida.
A un cantó descansa la palla
i a l’altre, l’espiga.
Si les besades eren d’or
eren també sense vida.
Se van secar tot creixent,
amiga,
i semblava que una força blana
les gronsava cada dia.

Posem vencills a les garbes
que si ara no fa vent, malfia’t.
La nostra abraçada d’amor
del vent fón captiva.
On és la suau lligassa?
Per l’aire es féu fonedissa!

Alça les mans i la falç!
No segues més; tinc l’ànima trista
i a la gola un gemec
de dolor trau florida.