|
A Alard Prats i Beltran
De blanc, la masia;
de verd clar, la prada;
el bou i la vaca
color xocolate.
Junyits d’una pota
no fan ni una passa;
nugats a una branca
roseguen l’estaca.
Si esguarden el cel
florix la mirada;
navega mot alta
una onça de llana.
Quan miren la terra
la troben ben grassa;
|
remuguen la mata
d’herbei per gustar-la.Al cim d’una roca
punteja una gutla
i el bou i la vaca
tremolen la banya,
l’esguarden, l’escolten,
somnien la gràcia…
La joia esfullada
rebusquen la calma.
De blanc, la masia;
de verd clar, la prada;
el bou i la vaca,
color xocolate.
|