El forn vell
| El forn fa olor de romer i de pasta assaonada. El forn està empolsegat, té pols de farina, blanca. En l’alcabor, fosc i tebi, va fent-se bona la pasta. Les dones canten i pasten mentres els pans en la calda – grossos pits arrenglerats- es fan la crosta daurada. El forn fa olor de romer, de matissa i de muntanya.Sota arcades de mig punt les dones pasten la pasta. En la boca, negra, enorme, com una llengua la pala posa i trau llandes i llandes: el pastís i la monxàvena, |
a madalena i el coc i la rolleta ensucrada. Els mostatxons, a dotzenes, exornen papers d’estrassa… Sota arcades de mig punt, olor d’amor casolana.El forn, tan vell com el poble, se recolza en la muralla. El carrer, estret i blanc, allunya mosca i ventada. Els matxos que porten llenya l’embossen de banda a banda. Si hi passes, guarda’t dels feixos, que et ferirà l’argilaga tota florida de groc, tota florida, tan clara ! El forn, tan vell com el poble, té encara vida llarga. |
Ai, forn escombrat i amplíssim, ros de paneres de canya! Has cuit el pa que ha menjat durant segles cada casa i ara tens encara encesa enmig del teu cor la flama que allumena, cou i estova el pa que mata la gana… (Les dones canten i fenyen i el llevat puja la pasta)… Ai, forn escombrat i amplíssim, tebi com una fogassa!El forn fa olor de romer, olor d’amor casolana. |