Elegia tercera

Eixirà el sol d’enmig les aigües blaves
vestint de llum el camp i la muntanya.
Cada bri d’herba el verd farà més tendre
i tota flor tindrà el color dels àngels.
El cel podrà rentar el blau de l’aire
i els pardalets obrint llurs becs de vidre
faran un cant ben dolç, tot harmonies.
En el comerç del dia, els vels de seda
del cerl, guarnits de llum, oh estreles nues,
faran llurs plecs suaus entre les núvoles
de bells fistons de rosa.
Començarà de nou la vida. L’home,
desensonyat, cansat i las encara
pel feinejar passat, antic de dies,
es posarà de nou, els membres tensos,
a treballar i curt li serà el dia
car els afanys del viure mai no atura.
I mentrestant el sol farà el viatge
cap al Ponent afrós. Mare Natura
farà més verda l’herba. La muntanya
tindrà més blaus. La mar, més blanca escuma.
L’home, rendit, tindrà més cobejances.