I per a tu, l’Amor…

¿ I per a tu, l’Amor, podria ésser
l’estel remot que mai ningú no agafa
o aquell llumet tan prim que apagaria
el buf suau d’un vol de papallona,

o el raig de sol que un núvol o una boira
podrà segar, o bé el joiell que hom porta
en una festa gran i que retira
després d’haver lluït les pedres fines?

Ai, no! L’Amor és flama que es cultiva
entre afalacs i tendres gentileses
i és escampall de somnis i besades;

la teranyina d’or que unix dos cossos
quan el misteri humà se torna glòria
i trau sospirs i tremolors divines.