Migdia
| Si només cremara el sol,quin migdia!
També cremen els teus ulls, amiga, i els teus llavis, que no tenen ni matí ni tarda. No hi ha aigua que refresque la boca, si el bes s’apaga. Cada volta que te mire s’encén ta galta i els teus braços junyint-me me fan amorosa comanda. El sol recrema; el vent no passa; solament hi un cant monocorde de cigala. |
Els ulls recremen;la paraula és blana;
el cant del meu cor és acorde al cant del teu cor: solament demana bes i abraçada. Migdia! L’hora és llarga, amiga! |
Els pensaments tenen frescors divinesper a quan caiga la tarda.
Tu portaràs un cistell de fruita i jo aniré enganxat a ta falda. Refrescaré la boca mossegant la pruna de ta barba, agredolça, àcida, com la teua besada. |