La velletat, valencians, mal prova
i avui comence a ser un home vell;
els anys que faig enguany -oh, data nova-
em donen títol vell, per mi novell.Seixanta anys faig i amb alegria els porte
com un pomell de flors i fruites d’or;
quan cada jorn, si cal, els reconforte,
m’omplin de mel i goig el tou del cor.
Mon viure és ple de somnis i de roses
que han exornat eterns, purs ideals
i he treballat de ferm sens grosses noses
tot recolzant-me als braços amicals.
L’Amor ha estat per mi experiència
grata i dolçor que m’ha donat dos fills;
ara els meus néts, directa descendència,
fruits de ma carn, els mire com a espills.
|